dissabte, 30 d’agost del 2014

RECORDS DE MAR










     El temps passa, i les tosques de voramar  perdurables al pas del temps segueixen sent l’esguard de crancs, gambetes, peixos i altres essers marins. Les ones que les pentinen han anat fent amagatalls per aquestes petites bestioles.

     A l’estiu, els xiquets carregats dels estris necessaris per a la pesca trepitgen amb pas insegur la tosca a la recerca de la seua captura. A una mà el salabre, a l’altra, el poal i en la cara el somriure plàcid reflexa el goig estiuenc.

     Tanque els ulls, l’olor d’algues, salnitre i vida marina en trasllada a la meua infantesa.

     Totes les tardes d’estiu, sota la xafogor d’aquests mesos,  emprenien el camí cap a la platja una colla de xiquetes i xiquets acompanyats per dues mares, la meua mai hi era, l’estima i el respecte per la mar l’heretat del meu iaio, pescador i home de mar, que se l’estimava i la mirava amb respecte perquè la coneixia bé, i qui estima i respecta deixa fer, que la mar és lliure i indomable.

     La mare en canvi ha heretat la cantarella de la meua iaia, que cada albada i durant anys i anys veia com marxava el seu marit mar endins i ella quedava a terra esperant que tingueren bona pesca i millor tornada a casa:- la mar és trista- deia.
     Però la mar no era trista, companya incansable dels nostres jocs, el seu gronxeig era el culpable de les nostres rialles; com més onatge, més riures, com més gran l’ona, més alt era el crit i l’escuma ens feia pessigolles, i rèiem i rèiem.... i ens enfonsàvem dins dels seus braços a la recerca de qui sap què, perquè de peixos en veien molts i bogamarins, que intentaven memoritzar on restaven per a no trepitjar-los després.

     I els entrepans?. Ah!, què bons els entrepans a la vora de la mar! El sabor es multiplica amb el salnitre i esdevenen elixirs. Aleshores agafàvem el salabre, i amb el mateix somriure que el dels xiquets que tinc ara davant de mi, anàvem a la recerca d’una criatura marina.

     I la mar, sempre la mar, calmada, enfadada, brillant, càlida, freda, trista... la vida i la mort, la mar brollador de vida, la mar cementiri etern.

dilluns, 18 d’agost del 2014




ALENANT SALNITRE

 

 






Un verd marí
enjogassat amb les pedres,
vaixells que trontollen
amb la fúria del mar,
gemecs oceànics
il·lusions esquitxades
una mirada
sense brúixola,
 i un pensament
 llançat al mar
que retorna

sempre retorna.

dissabte, 16 d’agost del 2014


M'AGRADA CAMINAR AL TEU COSTAT




M’agrada caminar al teu costat,
no et calen paraules
un somriure, un gest, 
una picada d’ull 
és suficient, 
per a omplir la tarda 
d'esclats de riures.



M’agrada caminar al teu costat,
no em calen paraules, 
un gest tímid, una rialla,
el dubte de la petjada
és suficient
per a percebre
l’esguard d’una mà amiga.

 

diumenge, 10 d’agost del 2014

 
 
 
 
TARDA D'ESTIU
 
 


 

Em desperta suaument
un bri de brisa d’estiu
el cos xop de salitre
i xafogor,
un vaixell carregat de somnis
navega a la deriva.
Cau la tarda,
avança l’onatge
un ruixim d’esquitxos
acaronen la mirada
perduda entre verds i blaus
buscant refugi entre l’onada.